Tipus d’entrevistes de feina

Tipus d’entrevistes de feina

L’entrevista de feina és un instrument de filtre en els processos de selecció per a cobrir una vacant. Constitueix una eina de venda d’un/a mateix/a, en la qual es posa en funcionament un mecanisme emocional en el qual juguen un paper clau les habilitats socials i les aptituds personals. Conèixer els tipus d’entrevistes de feina existents pot ajudar al candidat/a a preparar-se per a afrontar-les amb èxit.

Primer veurem el tipus d’entrevsites segons el nombre de persones candidates que hi participen, després segons el nombre d’entrevistadors i repassarem també, al final, les entrevistes segons l’estil de preguntes i les entrevistes de feina en funció dels objectius. 

Entrevistes de feina segons les persones que participen:

      • ENTREVISTA INDIVIDUAL:
        És l’entrevista clàssica. En ella participen  un/a candidat/a i un/a professional de la selecció. 
      • ENTREVISTA AMB PANELL D’EXPERTS:
        És possible trobar-se amb més d’un/a professional que realitza la selecció. Acostumen a tenir diversos càrrecs, podent ser responsables de selecció, responsables directes en l’empresa, etc.

         

Entrevistes de feina segons el nombre d’entrevistadors:

      • ENTREVISTA PERSONAL:
        És la més comuna i sol dur-se a terme entre un/a sol representant de la companyia i un/a candidat/a. L’objectiu és conèixer com reacciona i es desembolica la persona, a més d’aprofundir en les seves capacitats i aptituds personals i professionals.
      • ENTREVISTA GRUPAL:
        Dins de les entrevistes grupals, en les quals intervenen diverses persones, hi ha algunes diferències en funció del nombre d’entrevistadors i el nombre de candidats/es que intervenen:

– De panell: diversos entrevistadors realitzen l’entrevista a un/a únic/a candidat/a; l’entrevista en línia, en la qual la persona és entrevistada per  diferents professionals de diferent nivell jeràrquic.
– De dinàmica de grup: en la qual es convoca a més d’un/a candidat/a per a observar com actua en debats, jocs o situacions simulades. 

 

Tipus entrevista de Feina

Entrevistes de feina segons l’espai:

 

ENTREVISTA TELEFÒNICA:

      • És una trucada en la qual s’aborden diversos aspectes del currículum que queden poc desenvolupats o dels quals es requereix més informació.
      • ENTREVISTA PRESENCIAL:
        És el tipus d’entrevista més comuna si ens referim a l’espai. L’espai variarà bastant de l’una a l’altra entrevista. Ens podem trobar des de la típica oficina amb una taula i dues cadires, a un sofà en un hall, una entrevista  una oficina amb una taula de direcció o, fins i tot, per exemple, una entrevista en un espai més informal com  podria ser una cafeteria.
      • ENTREVISTA EN LÍNIA:
        S’utilitza sobretot quan hi ha una distància física gran entre el/la candidat/a i el /la professional de selecció.
        La majoria de vegades es realitzen per Skype, Hangouts o plataformes específiques de videoconferència com Zoom, Teams, WhatsApp, etc.

Entrevistes de feina segons l’estil de les preguntes:

      • ESTRUCTURADA:
        Basada en un marc de preguntes predeterminades sobre l’experiència, educació, interessos personals, gustos i activitats de la persona sol·licitant. En respondre és necessari ser concís/a, clar/a, positiu/a i dinàmic/a.
      • LLIURE:
        Es fan preguntes obertes a la persona candidata basades en les obligacions laborals. El/la candidat/a té l’oportunitat de conduir proactivament la conversa. És una bona manera de fer valer les seves habilitats comunicatives.
      • SEMIESTRUCTURADA:
        Els/les entrevistadors/es despleguen una estratègia mixta, amb preguntes estructurades i amb preguntes obertes. És el tipus d’entrevista més comuna que li permetrà mostrar la seva habilitat per a defensar obertament la seva candidatura.
      • PER COMPETÈNCIES:
        Algunes empreses volen incorporar professionals que a més de fer bé un determinat treball, tenen potencials concrets. Per aquest motiu es realitzen entrevistes per competències, restringides o genèriques, depenent de les necessitats de la companyia i el lloc de treball. (Què són les competències laborals? Llegeix +)

Entrevistes de feina segons l’objectiu:

      • DE PRESELECCIÓ:
        Les persones expertes la utilitzen per a verificar la informació del CV que ha enviat el/la candidat/a i conèixer la seva motivació pel lloc de feina a cobrir. Solen ser breus i el tipus de preguntes són genèriques.
        És possible que l’empresa decideixi establir un primer contacte via telefònica. El/la entrevistador/a pot telefonar al candidat/a a qualsevol hora.
      • DE SELECCIÓ:
        És la més habitual. Després de la salutació entre totes dues parts, l’entrevista comença amb una xerrada introductòria amb preguntes o comentaris sense transcendència que serveixen per a trencar el gel. Després continua amb preguntes sobre el CV i el lloc de treball ofert.
        Finalitza amb un resum d’alguns dels aspectes comentats per a resoldre possibles dubtes i acaba amb un comiat en la qual han de quedar clars els pròxims passos i fases del procés de selecció.
      • FINAL:
        En l’última entrevista entre el/la candidat/a i l’empresa es planteja la decisió final de contractar la persona o d’acceptar el lloc de feina.

Com fer una bona carta de presentació?

Com fer una bona carta de presentació?

La carta de presentació és una eina bàsica per a buscar feina i serveix per a acompanyar al curriculum vitae, és per això que disposar d’una carta de presentació i un currículum ben fets oferirà al candidat/a majors possibilitats de trobar feina.

Per a què serveix la carta de presentació?

Escriure una bona carta de presentació és la clau per a trobar feina. Amb aquesta eina, el reclutador pot conèixer més del candidat/a com a professional, però des d’un enfocament més personal, la qual cosa farà que vulgui concedir-li una entrevista de treball.

El principal objectiu no és exposar els coneixements propis, sinó mostrar el valor afegit, interès i bona actitud per a treballar en aquella empresa o lloc de treball. El més important, i que sempre s’ha de tenir en compte, és que aquest document és la primera impressió que dóna la persona de si mateixa a l’hora de presentar la seva candidatura a una empresa.

En crear la carta de presentació és imprescindible redactar-la de manera que desperti l’interès i la curiositat de la persona que el rep, això marcarà la diferència a l’hora de decidir a la persona escollida pel lloc de feina.

Quina estructura ha de tenir la carta de presentació?

1. Contextualització: Cal presentar-se i fer referència a l’oferta del lloc de treball que l’empresa vol cobrir o explicar per què es vol formar part de l’empresa.

2. Competències: Cal posar en relleu el valor afegit del candidat/a, els seus punts forts com a professional i les seves competències. És important adaptar el seu llenguatge al qual apareix en l’oferta de feina. Convé destacar els aspectes clau del currículum per a despertar l’interès del receptor de la carta.

3. Comiat: Utilitzar fórmules de cortesia per a sol·licitar una entrevista de treball personal i generar l’oportunitat de poder ampliar la informació donada en el currículum.

Adaptar la carta de presentació

Cada empresa o oferta de feina és diferent i per això no es recomana presentar la mateixa carta de presentació per a diferents ofertes de treball. És fonamental adaptar i personalitzar la carta segons l’oferta de treball o l’empresa receptora d’aquesta. Perquè la candidatura triomfi, cal investigar sobre l’empresa o el lloc de treball vacant al qual es vol optar i reflectir en la carta de quina manera s’encaixa amb els valors de l’empresa i per què el candidat/a pot resultar útil com a treballador/a.

Què no ha d’incloure la carta de presentació?

Un cop indicats tots els passos a seguir per a crear una bona carta de presentació, és important tenir en compte aquells aspectes que no s’han d’incloure. Són els següents:

– Duplicar la informació que apareix en el currículum vitae.
– Errors d’ortografia, gramaticals o de redacció.
– Ús de sigles, abreviatures, frases i conceptes mal redactats.
– Incloure informació que pots resultar perjudicial.
– Redactar frases en negatiu. Per exemple: no tinc molta experiència laboral.
– Incloure condicionants. Per exemple: m’agradaria, crec, podria, deuria, etc.